Fa pocs dies he estat proclamat alcaldable del PSC per Tarragona a les
eleccions municipals de l’any vinent. El mateix dia un periodista em preguntava
si no estava nerviós per l’envergadura del repte, si no sentia una mica de
vertigen. En absolut, he de dir-vos que estic ple de confiança i d’esperança en
Tarragona, aquesta magnífica ciutat que ha construït la meva història i que ha
fet possible la història de tots nosaltres. La veritat és que em sento més
optimista que fa uns anys, quan vaig iniciar el meu compromís polític amb el
futur de la nostra ciutat.
No podria ser d’una altra manera després de veure com heu reaccionat tots i
totes a les crisis que ens ha tocat viure, com la que ha provocat el Covid, i
veure com hem estat capaços de superar-les tots i totes junts. M’emocionava
contemplar als meus veïns sortir cada vespre a aplaudir als herois de la sanitat
pública, quan veia als joves deixar bosses de menjar a la porta de la casa dels
seus avis o quan observava als botiguers d’aquesta ciutat tornar a aixecar cada
dia la persiana dels seus negocis malgrat les dificultats que patien. Aquesta és
la força tarragonina que no entenen encara molts dels que no tenen la sort de
viure en aquesta ciutat.
Vull dir-vos, personalment, que admiro el vostre coratge i necessito aquest
coratge, però no per anar contra ningú ni per dividir la societat, sinó per tornar a
unir al poble de Tarragona entorn d’un projecte guanyador.
Sincera i honestament, no he vist aquesta força tarragonina en l’actual suma de
Govern que ha imperat aquest mandat a l’ajuntament. Vaig sentir tristesa, per
posar només un exemple, quan contemplava l’energia que l’actual alcalde i els
seus regidors dedicaven a l’inici de la legislatura a jugar amb les dimensions
del retrat del cap de l’Estat a la sala de plens del consistori. Això, senyors
meus, li importa un rave al 99’9% de la ciutadania d’aquesta ciutat, més
interessada en tenir uns serveis municipals de la màxima eficiència i utilitat.
I aquesta no és la Tarragona que jo conec. La Tarragona de dimensió humana
que sí que coneixem està plena de vitalitat, d’enginy i de talent. Sóc
perfectament conscient de les inquietuds que hi ha a tantes i tantes llars de la
ciutat on les preocupacions no passen per jugar amb la dimensió dels quadres
sinó en pagar les factures, protegir als nostres fills i filles o tenir cura de la gent
gran. Hi ha tarragonins que se senten oblidats per l’ajuntament, i d’altres que es
pregunten si els nostres fills tindran les mateixes oportunitats que hem tingut
nosaltres.
Per això vull ser l’alcalde de tots i de totes perquè comparteixo plenament
aquests anhels ja que sovint els he viscut en carn pròpia. Com a treballador
autònom i fill d’un barri obrer de la ciutat conec a la perfecció que tot això que
he exposat és real però també sé que les coses es poden fer molt millor a
l’ajuntament.
Una de les lliçons que hem après de la pandèmia és que no ens hem de limitar
a acceptar la realitat si és injusta o a abaixar els braços amb resignació, al
contrari, hem d’estar disposats a lluitar per la realitat que hauria de ser a la
nostra estimada ciutat.
Per això, per damunt de tot i per sobre de la lluita partidista, veig a tarragonins i
tarragonines de tota condició, ja hagin nascut o no a la ciutat, independentment
de la llengua que parlin o dels símbols que els identifiquin, a homes i dones
orgullosos de Tarragona, aquesta gran ciutat que tant ens estimem. Això és el
que veig a peu de carrer, aquesta és la Tarragona que jo conec! Tan sols ens
cal la determinació per dur a terme allò que sabem que és just i per aprofitar
molt millor les eines de què disposa l’ajuntament de Tarragona.
Sí ho fem, rebentarem els sostres de vidres que ens ha volgut imposar i els
millors dies de Tarragona els escriurem entre tots nosaltres. Tingueu la
completa seguretat, sigui dit amb la màxima humilitat, que aquest qui us parla
s’hi deixarà la pell per exercir com a alcalde els valors que he après de tots
vosaltres des de que era un nen que anava amb bicicleta pels carrers de
Campclar. La Tarragona que imagino serà imparable…